"Nous sommes tous responsables et devons faire notre autocritique ; moi, le premier"

2024-12-31 08:01:00

No deuen ser dies fàcils, per a algú com vostè, que s’estima tant el club. Costa treure’s la situació del cap?

Sí, sí, és impossible. Òbviament, són moments complexos, perquè hi ha molta gent que treballa en el dia a dia i el nostre punt àlgid és la competició d’esport masculí, i comproves que l’equip no acaba d’agafar la identitat que desitgem. Per això hem decidit fer canvis, començant per l’entrenador i d’algun jugador. Intentem millorar. Perquè fer canvis durant la temporada no ho desitges mai, però creiem que són molt necessaris.

A escala interna, quan es detecta que la cosa no funciona com voldria?

Vas veient aspectes, ja des de la construcció. Sempre hi ha raons: que si les lesions, això o allò altre, però ostres… es veu una falta del més bàsic, els hàbits col·lectius… que em fa dir que no està bé. Patim d’inconsistència. I nosaltres vam ser massa optimistes en alguns casos pel que fa a valorar l’impacte de determinats jugadors en aquesta nova etapa i, fins i tot, en el nou rol d’alguns altres com a responsables o líders de l’equip. Vam apostar per fer un grup molt jove i les derrotes els ha anat debilitant. Els costa més tenir seguretat en si mateixos, tant en l’apartat individual com col·lectiu. Això es va veient. Hem fet una passa endavant, dues endarrere, una altra endavant, tres endarrere… I per arribar a aquesta consistència que has de tenir en el dia a dia per aconseguir els objectius, has de tenir molta ambició i ser molt dur de ment. I hi ha jugadors que no estan en aquest punt de maduresa.

El Bàsquet Girona necessita rendiment immediat, si vol sortir del pou. Què es prioritza, en aquest moment?

Deixant de banda el talent, perquè hem de fitxar jugadors madurs i amb qualitat, necessitem mentalitat. Els nous que arribin han de tenir gana i ambició. En Fernando San Emeterio (director esportiu) i en Moncho Fernández (entrenador) tenen molt clar la tipologia de jugadors que es busquen. I no em refereixo al fet de tenir grans ambicions com a jugadors, sinó que vulguin venir a demostrar i tenir minuts importants, i aportin una imatge diferent dins del grup.

Saben el nombre de canvis que volen fer dins de la plantilla?

Els que facin falta. No podem fer-ne més de quatre, perquè tenim un límit. Però estem disposats al que faci falta per revertir la situació. Un cop vam decidir el canvi d’entrenador, vam parlar amb els responsables econòmics de l’entitat i vam dir-los ‘escolta, hem de destinar uns esforços’. La primera aposta és en Moncho i la segona serà la plantilla, perquè no està funcionant com esperàvem en el mes de juliol.

El que sentia que li donaria Moncho ja li està donant? N’està satisfet?

Està treballant molt bé. M’està agradant com està intentant generar aquest hàbit col·lectiu que havíem anat perdent a còpia de setmanes i derrotes. Vol canviar la mentalitat i l’esperit de l’equip, que ara com ara és molt dèbil. S’està veient en la competició, que rep una plantofada i es queda a terra, estirat, com si no es volgués moure més. Moncho, diàriament, està intentant construir un nou ànim. És evident que l’evolució és molt més ràpida quan hi ha victòries. Reconstruir l’hàbit després d’una derrota dolorosa com la de Saragossa costa més, però està totalment mentalitzat, sap que té el suport del club i que portarem a la gent necessària, perquè ja l’estem buscant constantment. En això estem.

A Fernando San Emeterio no el qüestiona. De fet, el reforça. Entendria que els aficionats no aprovessin aquesta decisió?

Som un equip. En Fernando no és només en Fernando. També és l’Erick (Moleiro, scout) i en Xus (Escosa, General Manager). Això és un equip que treballa conjuntament amb el cos tècnic. L’alineació de tots plegats ha de donar la solució. Perquè tots som responsables. Jo també sóc responsable. A vegades és un error intentar personificar en un nom propi, que desafortunadament gairebé sempre és l’entrenador, perquè és qui fa jugar i és la part que sovint se sacseja quan les coses no van bé. Però tots ens sentim responsables. En Fernando està treballant al màxim per sortir d’aquesta situació i també sap que per part nostra tindrà tots els recursos necessaris per trobar els jugadors que li encaixin a ell i a Moncho. Els resultats no estan arribant, però jo estic content de com està treballant. El que nosaltres vèiem com a dubtes al principi de temporada s’han confirmat, però ara el que hem de fer és solucionar els problemes que tenim.

El que empipa més és la forma i no el fons?

El que m’empipa és la feblesa mental de l’equip i la poca unitat. Sóc una persona que creu molt en la unitat del grup, el treball col·lectiu, la millora del company i l’orgull de competir i estar tots preparats per als reptes. I ara mateix això no es transmet. La falta de consistència provoca que a la mínima que ens va una mica malament, l’equip cau. I per això intentarem fitxar el màxim de jugadors possibles que ho entenguin d’aquesta manera. I en Fernando, en Moncho i els jugadors ja ho saben. Qui no ho vegi així, està convidat a marxar. Li estarem igualment agraïts, eh. Però ha de marxar. I el que ho vegi així, però no estigui disposat a fer tot l’esforç que requereixi doncs també li proposarem un canvi. Ara no estem per tenir sensibilitats especials, ara estem per remar tots a una. La importància del col·lectiu també passa per aquí.

Dels mals moments també es poden rescatar aspectes positius.

Sense dubte. Tota situació difícil et serveix. Primer, per millorar. Quan guanyes moltes vegades està molt bé, però el patiment també va bé per cohesionar i demostrar-se a un mateix els valors. I t’obliga a solucionar conjuntament una situació que no és agradable. Però continuarem picant pedra, treballant i apostant pel que creiem, intentant millorar en tot moment. Estic convençut que quan acabi la temporada serem millors que quan la vam començar. D’això no tinc cap dubte.

No serveix de res cremar-ho tot.

Hem d’aprendre i fer-ho una miqueta millor. Com a club, com a equip, com a direcció esportiva… Tothom ha de fer autocrítica, jo el primer. Perquè aquesta serà l’única manera de fer-ho més bé en el futur. Tampoc no serveix de res mirar cap enrere, hem de posar els cinc sentits a saber on estem, posar-hi remei i quan acabi el curs i tinguem una mica més d’oxigen, ja farem un balanç molt més profund. No és agradable fer un canvi d’entrenador al desembre. Això no ens hauria de passar. Doncs aquesta anàlisi requereix una profunditat que ara no tenim temps de fer. Ara hem de prendre decisions. A més, en Fotis Katsikaris (l’anterior entrenador) va agafar l’equip en una situació similar. Més endavant en el calendari, però similar pel que fa a l’estat d’ànim. I que això es vagi repetint també és una anàlisi que haurem de fer, perquè no és la voluntat que volem que defineixi el Bàsquet Girona.

Vostè força i energia en té?

[–>

Sí, sí, sí. De moment, sí. (rialles).

Abonnez-vous pour continuer la lecture

#Nous #sommes #tous #responsables #devons #faire #notre #autocritique #moi #premier
1735684715

“Nous sommes tous responsables et devons faire notre autocritique ; moi, le premier”

Share this:

Related

Liste de colisage pour un séjour au ski : les choses à retenir

Fumer : Chaque cigarette réduit la vie de 20 minutes

You may also like

Leave a Comment Cancel Reply